dimarts, 21 d’agost del 2012

regust

Acabo les vacances a aquesta casa amb mal gust de boca. Ho escric perquè vull no oblidar-ho. No em vull tornar a equivocar.

No n'hi ha prou amb no fer res mal fet.

Tinc el sentiment ferit. I vull recordar la ferida. Vull que quedi una cicatriu ben gran.

Hi ha qui pensa que som illes i a estones ho som. Fins que arriba un tsunami i s'ho emporta tot.

Passo de tenir cap relació amb illes plenes de falsos corsaris. Les pinícules, pel cinema.




divendres, 17 d’agost del 2012

Vacances interruptus

Fa ja alguns anys una amiga amb qui vam deixar de parlar-nos em deia que era el constant insatisfet.

Provo d'estar atent al que els altres diuen de mi. Penso que si ho diuen deu ser per alguna cosa.

M'amoïna la sensació de no saber. Potser a altres persones no els hi preocupa tant perquè tenen la percepció que ja saben el que els altres pensen o diuen d'elles.

Tot i estar de vacances d'alguna manera, no puc acabar de desconnectar del tot. Avui han passat TAV's a massa velocitat pel meu cap. No és que anessin massa de pressa... és que han passat tots tres alhora. És el que per estar de vacances a la feina, fent la feina de tres i vivint la vida de ... quants?

I sí, he arribat a casa i m'he sentit el perfecte insatisfet. Esgotat i incapaç de fer una migdiada i aïllar-me de mi. Absurditats humanes en mi i en els altres. Pèrdues constants de temps i d'energia.

Quan hauria de descansar del temps d'estudi que tornarà aviat, m'hi llenço com si no tingués res més a fer. Quan hauria de descansar d'escoltar els veïns que no hi haurien de ser, m'hi aboco a parar la orella. Quan caldria que em cuidés, em deixo anar com si el món s'acabés aquesta nit.

Una tramuntanada es va endur els guardaagulles. I els trens fan el seu camí. A tota velocitat.



   




dimarts, 14 d’agost del 2012

La casa de vacances

Hi ha qui necessita fer 500 quilòmetres pel cap baix per sentir que se'n va de vacances. El pare era d'aquestes persones. No és que necessités anar d'hotel per saber-se de vacances, ni l'atreien les ciutats típiques vacacionals del tipus Lloret de Mar o Benidorm. Sovint anàvem de viatge amb l'excusa de veure la família. Vull dir que potser sí que fèiem alguna nit d'hotel de camí. Però molts dels viatges que recordo amb el pare eren per anar a veure la família de la mare. I la mare no hi venia.

Em sembla que la mare feia vacances de veritat quan marxàvem de viatge i es podia quedar tranquil·la a casa. 

Jo crec que sóc més com la mare. M'agrada tenir el meu espai conegut. Saber on són les coses i què puc esperar que passi. És cert que de vegades necessito desconnectar de la vida habitual. I potser és per això que em busco aquestes cases de vacances que són molt semblants a casa meva i que no cal que siguin molts quilòmetres lluny. És suficient amb no veure els veïns de cada dia, no sentir les seves gresques ni observar les seves mirades de sorpresa o estranyesa. És suficient amb no saber si passa alguna cosa als pisos de davant i amb canviar la rutina i anar a comprar a una altra botiga.

Amb el pare vaig conèixer una part d'Espanya perquè tinc o tenia oncles a Madrid, a València i a un poblet que era tocant a Conca. També em va portar al País Basc, Astúries, Cantàbria i Galícia.  I al Rosselló. Pel meu compte vaig descobrir Andalusia -quasi tota, però em queda pendent Granada- i Extremadura gràcies a una novia que vaig tenir al sud. De Catalunya crec que no hi ha cap comarca que no hagi trepitjat. Poser només una o dues. Hi ha molts llocs on no he estat i on potser no estaré mai. Però no tinc aquelles ganes que tenia el pare de viatjar. No pas ara.

Potser algun dia tornaré a trobar excuses que justifiquin fer quilòmetres. Però ara ja m'està bé fer a estones aquestes vacances de mi, de la família, dels veïns i una mica de tot plegat. Perquè en el dia a dia hi ha massa coses que no entenc. I quan no les entenc, em castigo. I si em faig mal jo, de retruc faig mal a d'altres encara que jo no vulgui.

Segurament que les coses que no s'entenen s'han de deixar estar si no és que trobis qui te les pugui explicar. O allunyar-te suficientment per no veure-les i pensar que no hi són. Desconnectar, doncs. I estar de vacances.